Retardant de flama

Un assaig de flama oberta compara la ignició d'un plafó d'escuma de poliuretà no tractat (filera d'imatges superior) amb un altre plafó d'escuma idèntica, però en aquest cas amb l'aplicació d'un recobriment d'hidròxids en disposició de doble capa (filera d'imatges inferior). En només 90 segons, l'escuma no tractada queda pràcticament calcinada.

Un retardant de flama es una substància aplicat a un material que suprimeix o retarda la seva combustió[1] en una o totes les fases de la combustió: ignició, combustió lenta, propagació de la flama, alliberament de calor, de fum i de gasos tòxics. L'estratègia més emprada per a minimitzar la inflamabilitat d'un material, és la incorporació de substàncies ignífugs.

  1. «Retardant de flama». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search